benvinguts a aquest camí de reflexions i opinions impulsades pel desig de collir les roges i dolces cireres.

dimarts, 19 de març del 2013

La simfonia 10 anys després del quartet


El quartet de les Açores ( a la foto i d'esquerra a dreta; Durão Barroso, Tony Blair, George Busch i José M.Aznar) va ser la representació que el lider americà Busch escollí  per enviar un missatge d'unitat de l'agressió imperialista que iniciava una nova era d'influències neo-colonials i que es féu amb la notable absència de França i Alemania. 
Però sobretot, va ser l'inici d'una nova escomesa de l'imperialisme USA, que volia reimplantar el seu domini en una zona on només varen tenir un efímera presència, circumscrita en la darrera etapa del Sha Reza Pahlevi. 
Després de perdre el control de Pèrsia, la CIA inicià un seguit de moviments per recuperar el control  de la zona, zona d'un enorme valor estratègic pels abundants recursos d'aigua i petroli, un valor que creix exponencialment en l'era final d'aquest combustible fòssil  i del canvi climàtic.
La guerra entre Irak i Iran va ser el primer intent de debilitar la revolució islàmica que expulsà els americans del territori. USA intentà l'aliança amb Sadam Husein, cercant la debilitació d'ambdós països que a l'ensems lluitaven pel control de la zona Xatt al-Arab. La guerra va causar un nombre indeterminat de morts que ronden el milió de persones i va acabar sense guanyador, però amb una despesa molt gran pels dos contendents. Iran va patir la majoria de les baixes i per a l'Irak va tenir un cost econòmic que el deixà endeutat fins al coll.
La CIA va tornar a enredar Sadam Husein alentant-lo a mitigar els seus enormes deutes de guerra amb una altra guerra, que li havia de permetre obtenir el control d'una enorme producció de petroli bo i recuperant l'antiga província de Kuwait.
Finalment, un Irak debilitat va caure en mans de la coalició aliada, en una guerra basada en la mentida i la col.laboració dels medis, que cercaven visualitzar un enemic després del l'atac a les torres bessones de Nova York. L'escenari estava preparat.
Ara 10 anys després de la visualització del canvi en l'estratègia americana per recuperar el control imperialista de la zona que significà la guerra contra l'Irak, el balanç en victimes és d'1 milió set-cent mil desplaçats, dos milions de refugiats i sis-cent mil morts només a l'Irak , però caldrà sumar els que ara mateix estan morint a Síria i àdhuc els cent vint mil de Líbia. El pol progressista àrab ha estat destruït. 
Ara amb Hugo Chávez mort,  els Estat Units d'Amèrica confien recuperar el terreny perdut al món ( el control del petroli perdut) i planifiquen amb ansietat el dia de l'atac final, mentre aquissen els israelites contra Iran.
El general adjunt de les forces armades d'aquest país Masud Jazayeri, ha declarat que els comandants militars han rebut autorització per a respondre immediatament a qualsevol acció hostil de l'enemic. 

Del quartet a la simfonia. La sonata de guerra continua.


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada